Homofòbia

Tenim la gran sort de que en el nostre maravellos pais tenir una sexualitat diferent a la que dicta l'església, l'heterosexualitat, no està penat. Però jo em pregunto, la societat ho condemna? 

La diversitat sexual pot ser molt amplia, pot fer referencia a la diversitat de sexses (home, dona), a la orientació sexual (heterosexualitat, homosexualitat, bisexualitat...) i la identitat de genere (transexual, transgenere) però nomes una de ellas es la que esta considerada "correcta".

Debant daquesta normalitat, ens auriem de plantejar que  vol dir ser normal. Precisament en la diversitat està la riquesa.

Per desgracia no tothom pensa igual i tot allo que surt de la norma no es ben acullit, moltes persones tracten el colectu LGTB com de malalts, com a desviats, com a pecadors, com a anormals...

Degut a la manca de dibersist durant molts anys, moltes personas d'aquest colectiu han de ocultar la seva orentiacio sexual per por no nomes ha ser rebutgas sino a que els puguin agredir.

Una dada curiosa del colectiu LGTB es la bandera que utilitzan per a representar-se. Els colors de l'arc de sant marti, que representen la dibersitat.

La noticia d'aquesta semana es l'atac a la nova seu del colectiu LGTB

Corrupció

Fa uns anys un senyor va decidir pendre's la justícia pel seu comte i va deixar al descobert la contabilitat del partit polític que ens governava en aquell moment. En aquells papers constava que certs polítics rebien diners il.legals. Aquests fets van obrir una investigació i en alguns casos va quedar demostrat que havia estat així. A dia d'avui, tot i la evidència, segueix estan pendent de demostrar. Per sort, va aribar un altre partit salvador ,que per alliverar al poble dels dolents, els va fer fora del govern. Abans de pensar malament, no era una acció egoista per agafar el poder, sinó que o feien per alliberar als ciutadans. I jo em pregunto, si tan dolents eren, perquè ara fan pactes amb ells? 

Per mi es indignant veure com els polítics guanyen el triple que una família de classe mitja (ja no se en que s'ha convertit la suposada classe mitja) i tot i així no tenen suficient que tenen que robar al poble per pagar-se els seus capricis.

La justícia ha de ser per a tots igual, i davent de les il.legalitats no som tots iguals. 

Aquí os deixo els noms que van apareier en el Cas Barcenas

Xenofòbia

Crec que per començar, cal diferenciar entre inmigrant i refugiat. Un inmigrant és aquella persona que deixa el seu pais, moltes vegades jugant-se la vida, per buscar noves oportunitats i un refugiat és aquell que fuig del seu pais degut a que hi ha algun tipus de conflicte o guerra.
Per ser legal a un pais necessites tenir feina o estar casat amb algú que visqui al pais. Si tenim en compte que marxen de les seves llars de forma obligada i sense res, per lògica, quan arriben a Espanya no tenen res i s'han de buscar la vida.
Penso que no venen a treure'ns la feina, ni a tenir més drets dels que vivim aquí. Penso que no tenen més beneficis per ser inmigrants, sinó tot el contrari. Per aquestes raons els discriminem i els privem dels drets fonamentals de les persones, per no parlar de les agrecions fisques que pateixen de tant en tant pel carrer.
Els refugiats tenen la petita ventatge de que son "legas", pero suposen una despesa pel pais que els acull, per tant no són venbinguts. Penso que es una injusticia i que els drets humans els van fer per alguna raó que no s'está cumplint.
Aquesta canso sempre m'ha fet pensar El imigrante

Desnonament

En el nostre maravellós país fa uns anys societat i bancs vivien en armonia. Nosaltres els hi podiem demanar tots els diners que voliem i ells ens els cedien amb unes condicións dificils de llegir. El poble pagava els seus prestacs amb comódes quotes.
Un bon dia algú va desidir que estavem en crisis i tan sous com feines es van reduir. Aquestes quotes van comensar a ser dificíls de pagar. Els bancs van deixar de ser amicser per combertirse en els nostres enemics. Volien els seus diners! (més interesos).
A dia d'avui podem veure com els bancs fan fora de casa a families, vells, dicapacitats, aturats... sense cap compació. Per si això fos poc, la seva deuta no queda perdonada.
Es una vergonya.
Per sort la gent del poble ha creat una pagina anomenada Stop deshaucios des d'on es lluita per aturar els desnonaments.
Aquí os deixo una noticia succeida la semana pasada El desahucio de Juani