Desnonament

En el nostre maravellós país fa uns anys societat i bancs vivien en armonia. Nosaltres els hi podiem demanar tots els diners que voliem i ells ens els cedien amb unes condicións dificils de llegir. El poble pagava els seus prestacs amb comódes quotes.
Un bon dia algú va desidir que estavem en crisis i tan sous com feines es van reduir. Aquestes quotes van comensar a ser dificíls de pagar. Els bancs van deixar de ser amicser per combertirse en els nostres enemics. Volien els seus diners! (més interesos).
A dia d'avui podem veure com els bancs fan fora de casa a families, vells, dicapacitats, aturats... sense cap compació. Per si això fos poc, la seva deuta no queda perdonada.
Es una vergonya.
Per sort la gent del poble ha creat una pagina anomenada Stop deshaucios des d'on es lluita per aturar els desnonaments.
Aquí os deixo una noticia succeida la semana pasada El desahucio de Juani